Per tal d’arribar a definir quins objectius i actuacions eren importants per a l’Ateneu calia primer detectar les necessitats que tenia pel que fa a l’àmbit extern i a l’intern. Ens hem basat en diferents tipus de necessitats: normatives, expressades, percebudes, comparatives...
Hem establert un calendari de reunions on els qui elaborem aquest projecte hem compartit les nostres il·lusions i inquietuds, i la nostra experiència com a docents, com a membres de diferents òrgans de govern de l’escola (Equip Directiu, Consell Escolar, Junta...), com a pares, etc. Aquestes reunions també han permès estudiar totes les propostes que ens han fet arribar professors i pares per vies diverses.
Hem volgut que aquest projecte fos obert, per això hem convocat els membres del claustre per tal que tothom que volgués pogués aportar-hi la seva opinió. Amb aquesta voluntat, hem visitat també altres escoles i ens hem entrevistat amb equips directius i professionals.
Un cop identificades les necessitats, se’ns fa obligat plantejar-nos què és el treball en equip i quin és l’estil directiu i de treball que haurem de seguir.
El centre
L’Ateneu és una associació que té com a objectiu principal l’educació. És una associació assembleària que delega en una Junta de pares per tal que prengui les decisions i accions necessàries per a la bona gestió i funcionament del centre. L’assemblea es reuneix un cop l’any com a mínim; la Junta es reuneix cada setmana i compta amb la col·laboració de professorat. Els mecanismes de comunicació entre la Junta i el professorat i la resta de pares són poc fluids, aquest curs s’han engegat propostes de millora de la comunicació entre el professorat i la Junta.
Pel que fa a la participació de les famílies, cal destacar que els pares i mares que pertanyen a Junta, amb la col·laboració d’alguns altres, s’ocupen voluntàriament de realitzar millores en les infraestructures del centre (instal·lació de parquet, tancaments d’espais, condicionament del pati, millores de l’equipament informàtic...). També formen part de la recent creada comissió de l’acte de cloenda de 4t d’ESO i Batxillerat.
La participació de la resta de pares és reduïda, es limita a la rua de Carnaval del poble i a la participació en actes esportius. Existeix una AMPA, tot i que té un paper merament burocràtic.
L’Ateneu és una escola privada-concertada, té concertades totes les etapes tret de la de Batxillerat, que és privada. Les famílies paguen una quota de soci i les quotes d’educació que pertoquin als fills que hi tinguin escolaritzats.
Alguns dels aspectes més valorats del centre és que és l’únic centre del municipi que oferta totes les etapes de l’escolarització des d’Infantil fins a Batxillerat i que és un dels dos únics centres concertats del poble. A més a més, disposa d’instal·lacions noves, àmplies i complertes.
Els nostres alumnes obtenen bons resultats en les proves externes i en els concursos municipals i l’equip de docents és estable.
L’Ateneu està situat al Barri Centre de Sant Joan Despí, una ciutat que ha sofert un important increment de la població en els darrers anys. En la darrera dècada la població del municipi ha augmentat i s’ha urbanitzat un barri nou, cosa que ha fet créixer considerablement la quantitat d’infants al poble. Actualment s’està plantejant la creació d’una nova escola per assumir la manca de places escolars que es compensa amb l’augment de ràtio de les diverses escoles.
La composició de les famílies del centre és heterogènia, tot i que en general, presenten una situació econòmica favorable, són de classe social mitjana. Cada any hi ha algunes famílies, especialment les que tenen més d’un fill escolaritzat al centre, que es queixen de l’elevat cost dels llibres, de les sortides i d’altres activitats extraescolars.
Les famílies de l’escola són majoritàriament bilingües en castellà i català, però la llengua d’ús habitual a casa seva i entre els companys és el castellà.
Tot i que la majoria de l’alumnat procedeix del Barri Centre, de l’Eixample i de Torreblanca, val a dir que hi ha també alguns alumnes dels barris que queden més allunyats, així com alguns alumnes que procedeixen d’altres municipis de la comarca: Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Vallirana, Olesa de Montserrat, etc.
Actualment l’escola té pràcticament totes les places cobertes a Infantil i Primària. Hi ha cursos que superen la ràtio marcada per la Generalitat perquè s’ha ampliat des d’Inspecció a conseqüència de l’augment de població abans esmentat. Pel que fa a Secundària, els cursos on queden més vacants són al segon cicle, ja que els alumnes que presenten índex alts de fracàs escolar quan compleixen setze anys solen abandonar els estudis.
Relacions externes
L’Ateneu manté relació amb d’altres associacions del poble com l’Esbart Dansaire o els Geganters. Les nostres instal·lacions acullen el Club de Tennis Taula Ateneu 1882. Així mateix, participa en campanyes solidàries d’associacions diverses com, per exemple, la de La Marató de TV3 o la de Posa’t la gorra d’AFANOC. Anualment, participem en poques activitats de col·laboració amb altres centres (Carta als reis).
L’Ateneu forma part del Consell Escolar Municipal i participa en diversos programes pedagògics i de salut impulsats per l’Ajuntament de Sant Joan Despí, com els Premis dels Treballs de Recerca, el Punts de Llibre de la Biblioteca; les campanyes de vacunació, d’higiene bucal, el projecte Salut i escola, etc.
L’escola forma part de la Federació de Centres, de la qual rep assessorament i formació.
Comptem amb el suport i l’assessorament de l’EAP que treballa en coordinació amb el gabinet psicopedagògic del centre.
Aspectes destacats
- Associació assembleària.
- Bon reconeixement dins la població.
- Oferta de places escolars pràcticament coberta.
- Única escola de P3 a Batxillerat al municipi.
Aspectes millorables
- Poca fluïdesa dels mecanismes de comunicació entre la Junta i el professorat i la resta de pares.
- Cost elevat dels llibres, de les sortides i d’altres activitats extraescolars.
- Poca participació en plans externs.
- Relacions exteriors escasses.
- Poca participació de les famílies.
Propostes de millora
- Establir mecanismes que incrementin la participació dels diferents membres de la comunitat educativa.
- Potenciar la presència de l’AMPA i treballar amb ella per revisar, ampliar i adequar l’oferta del programa d’extraescolars de la franja de menjador i tarda.
- Millorar els sistemes de comunicació en diferents òrgans.
- Reduir el cost de despeses de les famílies.
- Impulsar una major relació amb l’entorn.
2.1.2. Àmbit intern
El centre compta amb instal·lacions noves i espaioses ja que l’edifici data del setembre del 1999. Actualment s’utilitzen totes les aules i, fins i tot, s’han creat nous espais en els darrers anys.
Cada etapa compta amb diferents espais específics. Educació Infantil disposa de sis aules de grup, una aula de racons, una altra de psicomotricitat i un pati propi amb estructures de joc i sorral. Educació Primària té assignades dotze aules de grup, una d’informàtica, dues aules de desdoblament, una d’anglès, una de música i una de polivalent. Pel que fa a Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, compta amb deu aules de grup, una d’Educació Visual i Plàstica, una de dibuix, una de polivalent, una Aula d’Idiomes Moderns, tres de desdoblament, una de Música, una d’Informàtica, una de Tecnologia, dos laboratoris (de Química i de Biologia) i un taller de Tecnologia.
L’escola compta amb espais compartits per les diferents etapes plenament equipats: el gimnàs, la biblioteca, el menjador i el pati amb pista poliesportiva i zona de jocs, dues sales de professors, un seminari i quatre despatxos per entrevistes amb pares.
Claustre
Format per 53 docents i caracteritzat per ser un equip estable i que es manifesta satisfet en relació al centre, als companys i a l’alumnat... Dins del claustre, hi ha docents amb idees innovadores i amb un alt grau de participació a la vida del centre. La implicació general del claustre és especialment alta en la resolució de situacions conflictives.
La coordinació dins de les diferents etapes es valora des del claustre positivament, tret de la quantitat i satisfacció pel que fa a les reunions de Batxillerat, que són escasses. La resta d’etapes es reuneixen setmanalment, però les reunions podrien agilitzar-se; segons aquesta valoració, la coordinació entre etapes és millorable i especialment insuficient pel que fa a la coordinació entre Primària i Secundària. Això es manifesta també a través de les queixes d’algunes famílies directament a direcció o a través de les reunions de tutoria de 1r d’ESO.
Pràcticament, la totalitat del professorat duu a terme cursos de formació cada any. Quan es detecten necessitats generals que poden ser cobertes amb cursos de formació es facilita que es duguin a terme al centre, aquest fet resulta positiu tant per la comoditat, com pel fet que és més fàcil que la formació arribi a un major nombre de docents. Els darrers anys també ha incrementat la quantitat de docents que duen a terme formació a través de cursos en línia, de manera que s’adapten millor als nostres interessos personals i professionals.
Tutoria
La relació família-escola té lloc, principalment, a través dels tutors. El claustre en valora satisfactòriament les vies de comunicació, les entrevistes, la relació amb les famílies, la utilitat i les reunions.
L’escola compta actualment amb 714 alumnes. Les places queden cobertes a Infantil i Primària, en canvi a Secundària hi ha algunes vacants i a Batxillerat hi ha una única línia que compta amb grups reduïts per itineraris. Destaquem que els índex d’immigració són baixos i que l’adaptació no resulta generalment difícil gràcies a la col·laboració i bona predisposició de les famílies, en part perquè una part considerable de l’alumnat nouvingut es deu a processos d’adopció.
Pel que fa a la disciplina, no hi ha un índex alt de conflictivitat, de tota manera, el claustre opina que la normativa legal no aporta prous recursos per solucionar els problemes de convivència.
Cal dir que els resultats en proves objectives com les Competències Bàsiques o les Proves d’Accés a la Universitat, mostren que l’alumnat se situa per sobre de la mitjana de Catalunya. L’ESO a Catalunya presenta un índex de fracàs considerable, que a l’escola, tot i ser inferior, cal tenir en compte.
El gabinet psicopedagògic està format només per una persona, cosa que dificulta el seu bon funcionament. El professorat considera que hi ha pocs recursos humans, materials, psicopedagògics i formatius per atendre la diversitat. Tot i que es valoren positivament els desdoblaments per atendre la diversitat, es considera que no són suficients.
Encara que és una associació centenària, no hi ha molta tradició de participació activa de les famílies i alumnes en la vida quotidiana del centre. Sovint sorgeixen iniciatives per engegar projectes, però no solen tenir continuïtat en el temps.
Tot i que s’han iniciat diverses revisions del Projecte Educatiu de Centre (PEC), en l’actualitat només existeix un document antic que no s’adequa a la realitat actual de l’escola i que convé actualitzar. Pel que fa a les programacions, cal dir que s’adeqüen al currículum, però, per manca de temps, no hi ha massa actuacions pròpies. A més a més, la implantació de la LOE ha fet que s’estiguin refent les programacions actualment.
El PAS està dirigit per un Cap d’Administració que porta la comptabilitat del centre. Consta de tres administratives que tenen tasques diferenciades assignades: una responsable de la part de facturació i de la part comptable; una altra s’encarrega de les compres i una altra que s’ocupa de la documentació pedagògica i les circulars. Aquest curs s’ha incorporat una nova auxiliar. També tenen assignades tasques d’atenció al públic. Hi ha dos conserges per al control d’entrades i sortides, així com del manteniment de l’edifici i del servei de fotocòpies, tot i que enguany s’ha instal·lat una fotocopiadora d’autoservei per als alumnes. En general, la valoració del professorat cap al PAS és molt positiva.
L’Equip Directiu es reuneix setmanalment per tal de coordinar les accions del centre i de prendre les decisions necessàries per al bon funcionament pedagògic del centre.
A Educació Primària compten amb coordinadores de cicle –càrrec rotatiu– que s’ocupen del traspàs d’informació, gestionen les sortides, el material i convoquen i dirigeixen les reunions.
Els departaments a l’ESO estan poc definits, el professorat considera que haurien de tenir més importància i que el seu pes és poc rellevant. La poca coordinació dins les àrees ha motivat algunes reclamacions de les famílies respecte dels criteris d’avaluació.
Consell Escolar. És l’òrgan màxim de decisió del centre, ja que les decisions importants sobre aspectes de gestió o pedagògics preses per la Junta o l’Equip Directiu han de ser ratificades per aquest òrgan. La periodicitat de les reunions del Consell és baixa, tot i que es destaca que aquestes són àgils i que s’hi genera un diàleg distès i constructiu que es valora de manera molt positiva. S’hi generen debats força interessants i els consellers mostren ganes i implicació tot i que es disposa de poc temps per a madurar-los. Tot i que la valoració del claustre respecte del Consell Escolar és positiva, no ho és respecte de les vies de comunicació.
No existeixen pràcticament mecanismes d’avaluació interna al centre, tret de les reunions de claustre o dels diferents òrgans de govern de l’escola. Actualment, les famílies i els alumnes no participen en l’avaluació del funcionament del centre.
- Bones instal·lacions.
- Alumnes amb bons resultats en les proves externes i en els concursos municipals.
- Equip estable i disposat a treballar en equip per àrees, cursos, etapes.
- Docents amb idees innovadores.
- Satisfacció del claustre respecte de la tasca del PAS.
- Satisfacció del claustre respecte de l’Equip Directiu.
Aspectes millorables
- Coordinació d’etapes, àrees i departaments.
- Excés de tasca administrativa per als tutors/es.
- Manca de recursos per a la gestió dels problemes de convivència a causa de la normativa legal.
- Manca d’un PEC actualitzat.
- Manca de recursos humans i materials per a l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.
- Desaprofitament de les instal·lacions fora de l’horari escolar.
- Resultats educatius millorables.
- Pes del Consell Escolar.
- Avaluació del centre.
- Elaborar activitats adreçades a millorar el rendiment de l’alumnat.
- Elaborar un pla de millora del gabinet psicopedagògic.
- Optimitzar l’ús de les instal·lacions.
- Ampliar i adequar el programa de reunions.
- Elaborar el Projecte Educatiu de Centre, el Pla d’Acció Tutorial i el Reglament de Règim Intern.
- Introduir un programa de mediació escolar.
- Crear un sistema d’Avaluació de centre.
- Potenciar la participació del Consell Escolar en la vida del centre.
- Explotar de manera eficient els recursos tecnològics existents, en particular les eines informàtiques.
- Impulsar propostes de plans d’innovació.
2.2. Visió de la direcció
En un projecte de direcció és necessari establir quin serà l’estil directiu. Em sembla important remarcar que aquest càrrec comporta, per sobre de tot, vetllar pel bon funcionament de tota l’escola i del benestar de tota la comunitat educativa. És imprescindible ser exigent i fomentar l’autoexigència, promoure valors, facilitar els canvis amb eficàcia i creativitat, resoldre problemàtiques imprevistes, escoltar activament, ser just, així com reconèixer, valorar i recolzar els esforços de tothom. A més a més, és responsabilitat de la direcció supervisar els esforços individuals i col·lectius per tal que tinguin èxit.
Val a dir, però, que no considero la direcció com una tasca unipersonal, sinó com una feina d’equip. Per tal que tingui un bon rendiment cal que les persones que el formen, adequadament liderades i amb habilitats, tasques i responsabilitats complementàries s’entreguin a un propòsit comú i mantinguin un canal de comunicació obert. La capacitat i l’experiència dels membres de l’equip, a més de la delimitació de les seves tasques, permetran que les decisions que afecten el normal funcionament del centre puguin ser preses directament i ràpida.
Cal una identitat comuna i uns objectius clars, en els quals tots hi estiguin d’acord i cap a on aboquin els seus esforços. Un ambient de confiança i col·laboració serà necessari per equilibrar els punts forts i febles de cada integrant de l’equip per tal que siguin capaços d’assumir riscos. També seran necessaris indicadors i aturades per avaluar que han de permetre mesurar els resultats obtinguts i revisar el pla d’actuació. Cal tenir en compte que l’èxit de la gestió d’un equip és el resultat obtingut per la suma coordinada d’esforços individuals.
Hauran de ser objectius de l’Equip Directiu implicar les persones, consensuar les decisions, desenvolupar individus, coordinar els esforços del grup, resoldre conflictes i implementar el canvi.
La feina del docent requereix creativitat, treball en equip, ser capaç de resoldre conflictes i millorar el rendiment propi. Cal estimular el creixement personal i professional dels docents del centre per afavorir la millora continua. Però és difícil exigir això als docents i no deixar-los participar en la presa de decisions, per això un estil directiu participatiu és necessari. Aquest estil de lideratge permet prosperar dins del centre a les persones que es mostrin com a innovadores i participatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada